Vés al contingut

limen

De Viccionari

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈli.men/, meridional \ˈli.meŋ\
Americà: alt /ˈli.men/, baix \ˈli.meŋ\, austral /ˈli.men/

limen m. ‎(plural límenes)

  1. llindar

Sinònims

[modifica]

Verb

[modifica]

limen

  1. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) del present de subjuntiu del verb limar
  2. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) de l'imperatiu del verb limar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: li·men (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre limen

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈliː.mɛn/
  • Etimologia: De *limo («vessar, baixar»), que també va originar limus ‎(«oblicu, inclinat»).[1]

līmen n. ‎(genitiu līminis)

  1. portal, brancal, llindar

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu līmen līmina
Vocatiu līmen līmina
Acusatiu līmen līmina
Genitiu līminis līminum
Datiu līminī līminibus
Ablatiu līmine līminibus


Compostos i expressions

[modifica]

Descendents

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, 1879 limen