inquietos

Català

Verb

inquietos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb inquietar.

Miscel·lània

• Anagrames: qüestioni, qüestioní

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iŋˈkie.tos\, meridional \iŋˈkie.toh\

Americà: alt \iŋˈkie.t(o)s\, baix \iŋˈkie.toh\, austral \iŋˈkie.tos\

• Rimes: -ietos

Adjectiu

inquietos m. pl.

1. forma plural de inquieto