inquieto

Català

Verb

inquieto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inquietar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inquietar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inquietar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋˈkie.to\

Americà: alt \iŋˈkie.t(o)\, baix \iŋˈkie.to\

• Rimes: -ieto

Adjectiu

inquieto m. ‎(femení inquieta, plural masculí inquietos, plural femení inquietas)

1. inquiet

Verb

inquieto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb inquietar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·quie·to (3)