Vés al contingut

indago

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

indago

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indagar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indagar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indagar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·da·go (3)
  • Heterograma de 6 lletres (adgino)
  • Anagrames: godina, godinà

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional \inˈda.ɣo\, meridional \iŋˈda.ɣo\
Americà: alt /inˈda.ɡo/, baix \iŋˈda.ɣo\, austral \inˈda.ɣo\

Verb

[modifica]

indago

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb indagar

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ɪnˈdaː.ɡoː/
  • Etimologia: De indu i agō.

Verb

[modifica]

indāgō ‎(1a present?), indāgās ‎(2a present), indāgāre ‎(infinitiu), indāgāvī ‎(perfet), indāgātum ‎(supí)

  1. indagar, jo indago

Derivats

[modifica]

indāgō f. ‎(genitiu indāginis)

  1. cleda
  2. emboscada
  3. recerca, investigació, indagació

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu indāgō indāginēs
Vocatiu indāgō indāginēs
Acusatiu indāginem indāginēs
Genitiu indāginis indāginum
Datiu indāginī indāginibus
Ablatiu indāgine indāginibus