haereo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈhaj.rɛ.oː/
• Etimologia: Del protoitàlic *haizēō, de l'arrel protoindoeuropea *ghais- («enganxar»).

Verb

haereō ‎(1a present^?), haerēs ‎(2a present), haerēre ‎(infinitiu), haesī ‎(perfet), haesum ‎(supí)

1. ajustar, estar unit,

   Male laxus in pede calceus haeret.

   La sabata no se li ajusta bé al peu.

2. romandre, quedar enganxat

   Haerent infixi pectore vultus.

   Els trets del rostre romanen fixos al cor.

3. quedar aturat, estar indecís, dubtar

Derivats

adhaereō cohaereō haerēscō haesitō

inhaereō obhaereō subhaereō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.410