futri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfu.tɾi/
• Etimologia: Del francès foutre ‎(«fotre»), usat despectivament durant la Guerra del Francès.

Interjecció

futri

1. (mallorquí, menorquí, eufemisme) fotre

Nom

futri m. f. ‎(plural futris)

1. (històric) Invasor francès.

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·tri (2)
• Anagrames: fruit, furti, furtí, trufi, trufí

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB