furtar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/furˈta/
Occidental:	nord-occidental /furˈta/
	valencià /fuɾˈtaɾ/, /fuɾˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: furtà
• Etimologia: De furt i la desinència -ar, segle XV.

Verb

furtar trans.

1. Robar d’amagat.
2. (per extensió, occidental) robar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	furtar			haver furtat
gerundi	furtant			havent furtat
participi	furtat, furtada, furtats, furtades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	furto	furtes	furta	furtem	furteu	furten
	furte						val
	furti						sept
	furt			furtam	furtau		bal
imperfet	furtava	furtaves	furtava	furtàvem	furtàveu	furtaven
passat simple	furtí	furtares	furtà	furtàrem	furtàreu	furtaren
futur	furtaré	furtaràs	furtarà	furtarem	furtareu	furtaran
condicional	furtaria	furtaries	furtaria	furtaríem	furtaríeu	furtarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	furti	furtis	furti	furtem	furteu	furtin
	furte	furtes	furte			furten	occ, bal
imperfet	furtés	furtessis	furtés	furtéssim	furtéssiu	furtessin
		furtesses		furtéssem	furtésseu	furtessen
	furtàs	furtassis	furtàs	furtàssim	furtàssiu	furtassin	bal
		furtasses		furtàssem	furtàsseu	furtassen	val, bal (1)
	furtara	furtares	furtara	furtàrem	furtàreu	furtaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	furta	furti	furtem	furteu	furtin
	–				furtau		bal
	–		furte			furten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				furtàvom	furtavo		centr, n-occ
	furtavi						sept
	furtaia	furtaies	furtaia	furtàiem	furtàieu	furtaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	furto	furtos	furto	furteguem	furtegueu		n-occ
imperfet	furtessi						sept
	furtessa						centr, n-occ
	furteguessa	furteguesses	furtegués	furteguéssom	furteguéssou	furteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... furtat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... furtar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... furtat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... furtat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... furtat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... furtat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... furtar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... furtat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... furtat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... furtat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: furto, furta, furtem

Sinònims

• afanar, embutxacar-se, espampolar, fotre, pispar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: steal ^(en)
• Castellà: hurtar ^(es)
• Francès: dérober ^(fr)
• Italià: rubare ^(it)
• Llengua de signes catalana: ROBAR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·tar (2)
• Anagrames: Rufart, trufar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot