Vés al contingut

falla

De Viccionari
Potser volíeu: fal·la

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom 1)
Oriental:  central /ˈfa.ʎə/
balear /ˈfa.ʎə/, /ˈfa.jə/
Occidental:  /ˈfa.ʎa/
  • Pronúncia(i): (nom 2) oriental /ˈfa.ʎə/, occidental /ˈfa.ʎa/
  • Rimes: -aʎa
  • Etimologia: [1] Del llatí facula, diminutiu de fax ‎(«torxa»), segle XIII. Doblet del cultisme fàcula.
  • Etimologia: [2] Del verb fallir, segle XIV.

falla f. ‎(plural falles)

  1. Manat de branques, o altres matèries combustibles, que s’encenen per calar foc o com a petita torxa.
  2. Foguera.
  3. (folklore) Cadafal amb figures que es crema en poblacions valencianes per les festes de Sant Josep.

Traduccions

[modifica]

falla f. ‎(plural falles)

  1. Falta d’una cosa necessària.
  2. (geologia) Fractura de l’escorça terrestre amb un desplaçament relatiu de roca.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fa·lla (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈfa.ʎa/, meridional /ˈfa.ʝa/
Americà: /ˈfa.ʝa/, austral \ˈfa.ʒa\

falla f. ‎(plural fallas)

  1. falta, mancança
  2. fallada
  3. (geologia) falla

falla f. ‎(plural fallas)

  1. (folklore) falla

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fa·lla (2)