extrem

Català

extrem m. ‎(femení extrema, plural masculí extrems, plural femení extremes)

Que està a un grau molt alt.
«Aquesta situació extrema obligà el rei a desplegar una gran activitat per obtenir la reincorporació del patrimoni alienat a la Corona, d'una banda, i a prendre mesures per a evitar en el futur la total desintegració del Patrimoni reial que ell havia vist tan avançada.» (La investigación de la historia hispánica del siglo XIV: problemas y cuestiones. Actas del I Simposio de Historia Medieval, Madrid, 22-23 de marzo de 1969, traducció de la Institució Milà i Fontanals, 1973)

En grau molt alt

extrem m. ‎(plural extrems)

Part d'un objecte situada més lluny respecte del qui parla.
{{ex-cit|ca|A l'altre extrem, hi seia la seva amiga de l'ànima, la comtessa Donatella Falier|ref=Donna Leon, Les aigües de l'eterna joventut, 2016}
(en plural) El començament i l'acabament d'algun objecte, o bé tot el contorn.
«Col·loquem els cossos de través de dos taulons que agafem pels extrems i reprenem la marxa.» (Charlotte Delbo, Cap de nosaltres tornarà, 2020)

«Són peces prismàtiques amb els extrems arrodonits i dues cares planes paral·leles.» (Tomás González Bautista, Gonzalo del Río Gómez, José Tena Sánchez, Benjamín Torres Vega, Circuits de fluids. Suspensió i direcció., 2017)
Les expressions o opinions més contràries.
«Si, per una banda, tenim autors amb discursos clarament dessacralitzats i considerem aquesta sacralització de la mirada en què el paisatge hi és present com un punt mitjà, l'altre extrem seria un menyspreu del món a ultrança.» (Francesc Roma i Casanovas, Del Paradís a la Nació, 2004)

Punt més lluny

extrem m. f. ‎(plural extrems)

(esports de pilota) Cadascun dels dos davanters situats més a prop de les bandes.

Jugador davanter de la banda