escandall

Català

Rimes: -aʎ
Etimologia: De l'occità antic escandalh ‎(«mesura de capacitat»), del lígur scandaglio ‎(«sonda»), del llatí vulgar *scandaculum ‎(«escala»), de scandō ‎(«pujar, escalar»), segle XIV

escandall m. ‎(plural escandalls)

Instrument que consta d'un cilindre de plom posat a l’extrem d’un cordill, que serveix per a determinar la pregonesa del mar, d’un riu, etc., en un punt determinat.
Acció d'escandallar.
Determinació del valor, de la qualitat, etc., d'una mercaderia agafant-ne mostres i generalitzant-ne els resultats.
Estri que fan servir els paletes quan pugen paret per comprovar que la fan perpendicular al terra.
Sorollam fet per persones.