escó

Potser volíeu: esco, -esco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈko/, occidental /esˈko/
• Rimes: -o
• Homòfon: ascó
• Etimologia: Fals singular de escons, plural de escon, de l’antic *escaun, del llatí vulgar *scamnu, de scamnum ‎(«banc»), segle XVIII. Cognat de l’anglès shambles ‎(«carnisseria, desastre, confusió»).

Nom

escó m. ‎(plural escons)

1. (central, septentrional) Banc llarg amb respatller, típicament al costat de la llar.
2. Seient d'un parlamentari en una cambra de representació legislativa.
3. Plaça obtinguda en unes eleccions representatives.

Variants

• escon

Sinònims

• (banc amb respatller) banc escon

Traduccions

Seient d’una cambra

• Anglès: seat ^(en)
• Castellà: escaño ^(es)
• Francès: siège ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·có (2)
• Anagrames: coes, coés, ecos, oesc, seco

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català