eres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈe.ɾəs/, occidental /ˈe.ɾes/
• Rimes: -eɾes

Verb

eres

1. (valencià) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·res (2)
• Anagrames: rees, sere ^(revers), serè, seré

Català antic

Verb

eres

1. segona persona singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de esser

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈe.ɾes/, meridional /ˈe.ɾeh/

Americà: alt /ˈe.(ɾe)s/, baix /ˈe.ɾeh/, austral /ˈe.ɾes/

• Rimes: -eɾes

Nom

eres f. pl.

1. forma plural de ere

Verb

eres

1. segona persona del singular (tú) del present d’indicatiu del verb ser

Sinònims

• (voseo) sos

Miscel·lània

• Síl·labes: e·res (2)