Vés al contingut

dovere

De Viccionari

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /doˈveː.re/
  • Etimologia: Del llatí dēbēre.

Verb

[modifica]

dovere

  1. (transitiu) deure
    Mi deve un milione di dollari.
    Em deu un milió de dòlars.
  2. (auxiliar) deure, haver de, caldre
    Deve essere già uscito.
    Ja deu haver sortit.
    Dovrei esserci domani.
    Hauria de ser allà demà.

Conjugació

[modifica]

Notes

[modifica]

Com a verb auxiliar fa servir avere o essere en les formes compostes assumint l’auxiliar del verb que acompanya. En usos pronominals pren l’auxiliar essere si va precedit de la partícula pronominal, i l’auxiliar havere si la partícula pronominal va unida a l’infinitiu.

dovere m. ‎(plural doveri)

  1. deure
    Mi sono sentito in dovere di aiutarlo.
    He sentit el deure d'ajudar-lo.

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: do·vè·re (3)