distinció

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dis.tin.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí distinctio, segle XIV.

Nom

distinció f. ‎(plural distincions)

1. Acció i efecte de distingir o distingir-se.
2. Qualitat de qui és refinat o elegant.

   La distinció amb la que l'actriu es movia per l'escenari.

3. Honor o premi concedit a algú.

   L'ajuntament li va atorgar la seva màxima distinció.

Compostos i expressions

• fer distinció

Derivats

• distingit

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Unterschied ^(de) m.
• Anglès: distinction ^(en)
• Búlgar: разлика ^(bg) f. ‎(razlika), разли́чие ^(bg) n. ‎(razlítxie)
• Castellà: distinción ^(es) f.
• Esperanto: distingo ^(eo)
• Finès: ero ^(fi)
• Francès: distinction ^(fr) f.
• Grec: διάκριση ^(el) f. ‎(diàkrissi)
• Grec antic: διορισμός ^(grc) m. ‎(diorismós)
• Japonès: 区別 ^(ja)
• Llatí: distinctio ^(la) f.
• Noruec: distinksjon ^(no) m.
• Polonès: różnica ^(pl) f.
• Portuguès: distinção ^(pt) f.
• Romanès: distincție ^(ro) f.
• Rus: разли́чие ^(ru) n. ‎(razlítxie), отли́чие ^(ru) n. ‎(otlítxie)
• Suec: distinktion ^(sv) c., skillnad ^(sv) c.
• Turc: ayrım ^(tr)
• Txec: rozdíl ^(cs) m.
• Xinès: 分別 ^(zh) ‎(分别, fēnbié)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·tin·ci·ó (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC