Vés al contingut

descarnar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /dəs.kərˈna/
Occidental:  nord-occidental /des.karˈna/, valencià /des.kaɾˈnaɾ/

Verb

[modifica]

descarnar trans.

  1. Separar la carn de l'os.
    Després es conta la decisió del seu pare d'esposar-la amb el noble Hipòlit i el refús de la Santa es confessa cristiana i maridada amb Déu, amb la qual cosa es condemna...i se la tortura de la manera més esgarrifosa... descarnant-li els costats amb pintes de ferro, abrusant-li les ferides amb torxes enceses[1]
  2. Aprimar-se molt.
  3. Abuidar, desposseir.
    El pis de sobre estava descarnat com una carcassa en un desert. El de sota, en canvi, estava intacte.[2]

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·car·nar (3)

Vegeu també

[modifica]
  1. Revista D'Art, Universitat de Barcelona, núm 8-9, 1983
  2. Antonio Manzini, Temps boig, 2016