des

Potser volíeu: des-, des., dés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) /dəs/

Contracció

des m.

1. Contracció entre la preposició de i l'article salat es.

   Es cotxe és des meu cosí.

Sinònims

• del (forma literària, d’ús formal en parlars salats)
• de s' (forma apostrofada)
• d'en (davant nom de persona masculí)

Nom

des f. pl.

1. Forma plural de de.

Verb

des

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb dar.

Sinònims

• donés, das, dara

Verb

des

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desar.

Variants

• deso, dese, desi

Miscel·lània

• Síl·labes: de·s (2)
• Anagrama: sed ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

des

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de dar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de dar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈdes/, meridional /ˈdeh/

Americà: alt /ˈdes/, baix /ˈdeh/, austral /ˈdes/

• Rimes: -es

Nom

des f. pl.

1. forma plural de de

Francès

• Pronúncia: /de/

Article

des m. f. pl.

1. uns, unes

Occità

• Etimologia: Contracció: de de es.

Contracció

des m. f. pl. ‎(singular masculí deth, singular femení dera)

1. (aranès) dels, de les

Variants

• deths, deras (gascó)

Nom

des m. pl.

1. forma plural de de