Vés al contingut

dardar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /dərˈda/
Occidental:  nord-occidental /darˈða/
valencià /daɾˈðaɾ/, /daɾˈða/

Verb

[modifica]

dardar trans., intr.

  1. Ferir amb o com un dard.
    «... amb els seus raigs no hi dardava ni hi traspassava la pluja.» (Carles Riba [trad.], Homer, Odissea (vol. IV): Cants XIX-XXIV, Fundació Bernat Metge, 2014, pàgina 28)
  2. Clavar la mirada.
    «La portera, des de la seva reduïda llotja, dardava amb l'esguard els qui entraven al pati, als quals el seu gos petaner tenia cura d'ensumar els peus.» (Ferran Canyameres, Montserrat Canyameres, Obra completa. Vol. 2 , 1992, pàgina 75)
  3. Tenir la mirada fixa en el buit, sense fer res, absort un mateix.
    «Dardava per la trinxera silenciós i capcot com un enze.» (Francesc Grau Viader, Dues línies terriblement paral·leles, 2020)

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: dar·dar (2)
  • Isograma de 3 lletres × 2 (6)

Vegeu també

[modifica]