damnum
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈdam.nʊm/
- Etimologia: De *daminum, forma neutra d’un antic participi de dare («donar, concedir»). Els antics romans consideraven que un votum era un contracte amb la divinitat i per això ve l'expressió damnatus voto o damnatus voti, que vol dir que la petició ha estat concedida pels déus.
Segons d'altres, per exemple Marc Terenci Varród, deriva de *dapnum, cognat del grec δαπάνη (dapánē, «despesa, consum») i amb daps («banquet»).
Nom
[modifica]damnum m. (genitiu damnī)
- dany, injúria
- multa, càstig
- Exsilio, damno coercere.
- Castigar amb l'exili forçat.
- pèrdua econòmica, reducció
- Exercitum duarum cohortium damno reducit.
- Ell port el seu exèrcit reduït en dues cohorts.
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | damnum | damna |
Vocatiu | damnum | damna |
Acusatiu | damnum | damna |
Genitiu | damnī | damnōrum |
Datiu | damnō | damnīs |
Ablatiu | damnō | damnīs |