cus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkus/
• Rimes: -us
• Etimologia: De quis, d’origen onomatopeic.

Nom

cus m. ‎(plural cussos)

1. (balear) gos petit

Nom

cus f.

1. Coa, enòcoa baixa i de forma convexa.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: chous ^(en)
• Castellà: chous ^(es), coa ^(es)

Nom

cus f. pl.

1. Forma plural de cu.

Verb

cus

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cosir.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cosir.

Miscel·lània

• Anagrames: suc ^(revers), ucs

Vegeu també

• D.O.G.C. 3611

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkus/, meridional /ˈkuh/

Americà: alt /ˈkus/, baix /ˈkuh/, austral /ˈkus/

• Rimes: -us

Nom

cus f. pl.

1. forma plural de cu