confuto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈfuː.toː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bhū̆-(«copejar»), amb el prefix con-.

Verb

cōnfūtō ‎(1a present^?), cōnfūtās ‎(2a present), cōnfūtāre ‎(infinitiu), cōnfūtāvī ‎(perfet), cōnfūtātum ‎(supí)

1. silenciar, reprimir
2. suprimir, destruir
3. confutar

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.112