confit

Català

Mona decorada amb confits.

Confit d'ànec

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɱˈfit/
	balear /koɱˈfit/, /kuɱˈfit/
Occidental:	/koɱˈfit/

• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí cōnfectus.

Nom

confit m. ‎(plural confits)

1. Petites boletes de sucre de colors aromatitzades amb anís, que es fan servir per decorar pastissos.
2. Menjar de carn cuinat amb greix i vinagre.

Traduccions

1

• Castellà: anís ^(es)

2

• Anglès: confit ^(en)
• Castellà: escabeche ^(es)
• Francès: confit ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·fit (2)
• Heterograma de 6 lletres (cfinot)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC