Vés al contingut

confirmo

De Viccionari
Potser volíeu: confirmó

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

confirmo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de confirmar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb confirmar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb confirmar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \koɱˈfiɾ.mo\
Americà: alt \k(o)ɱˈfiɾ.mo\, baix \koŋˈfiɾ.mo\, austral \koɱˈfiɾ.mo\

Verb

[modifica]

confirmo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb confirmar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: con·fir·mo (3)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /kɔnˈfɪr.moː/
  • Etimologia: Del prefix con- i firmō.

Verb

[modifica]

cōnfirmō ‎(1a present?), cōnfirmās ‎(2a present), cōnfirmāre ‎(infinitiu), cōnfirmāvī ‎(perfet), cōnfirmātum ‎(supí)

  1. confirmar, refermar
  2. encoratjar, donar suport
    confirmare militus animos—(«encoratjar els soldats»)
  3. corroborar, assegurar
  4. ratificar
    confirmare decreta—(«ratificar els decrets»)