Vés al contingut

collis

De Viccionari
Potser volíeu: collís, col·lis

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈkɔ.ʎis/

Verb

[modifica]

collis

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb collar.

Miscel·lània

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈkɔl.lɪs/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea kolən- («elevació del terreny»).

collis m. ‎(genitiu collis)

  1. pujol, turó

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu collis collēs
Vocatiu collis collēs
Acusatiu collem collēs
Genitiu collis collium
Datiu collī collibus
Ablatiu colle collibus


Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

collīs

  1. datiu plural de collum
  2. ablatiu plural de collum

Vegeu també

[modifica]