cervell
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /sərˈbeʎ/, balear /səɾˈveʎ/ Occidental: nord-occidental /serˈβeʎ/ valencià /seɾˈveʎ/, /seɾˈβeʎ/ Informal: iodització central ⓘ
- Rimes: -eʎ
- Etimologia: Del llatí cerebellum, diminutiu de cerebrum, segle XIII. Doblet del cultisme cerebel.
Nom
[modifica]cervell m. (plural cervells)
- (anatomia) Òrgan dels animals que conté neurones i és capaç de coordinar els moviments del cos, les funcions vitals i el pensament.
- Cap d'una operació o similar.
- Persona molt llesta.
Sinònims
[modifica]- (òrgan): cap, carbassot, clepsa, closca, crani, crisma, ment, testa
- cap, discerniment, judici, juí, raonament, raó, saviesa, senderi, seny, sindèresi, talent
- (persona llesta): geni
Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Òrgan
- Alemany: Gehirn (de) n., Hirn (de) n.
- Asturià: cerebru (ast) m.
- Búlgar: мо́зък (bg) m. (mózak)
- Castellà: cerebro (es) m.
- Danès: hjerne (da) c.
- Eslovac: mozog (sk) m.
- Eslovè: možgani (sl) m. pl.
- Esperanto: cerbo (eo)
- Francès: cerveau (fr) m.
- Gallec: cerebro (gl) m.
- Grec: εγκέφαλος (el) m. (enguéfalos)
- Grec antic: ἐγκέφαλος (grc) m. (enképhalos)
- Indonesi: otak (id)
- Irlandès: inchinn (ga) f.
- Italià: cervello (it) m.
- Japonès: 脳 (ja)
- Llatí: cerebrum (la) n.
- Maltès: moħħ (mt) m.
- Neerlandès: brein (nl) n.
- Noruec: hjerne (no)
- Occità: cervèl (oc) m.
- Persa: مغز (fa)
- Polonès: mózg (pl) m.
- Portuguès: cérebro (pt) m.
- Quítxua: ñutgo (qu)
- Retoromànic: tscharvè (rm) m.
- Romanès: creier (ro) m.
- Rus: мозг (ru) m. (mozg)
- Sard: cerbedhu (sc)
- Serbocroat: мозак (sh), mozak (sh)
- Sicilià: ciriveddu (scn) m.
- Suahili: ubongo (sw)
- Suec: hjärna (sv) c.
- Turc: beyin (tr)
- Txec: mozek (cs) m.
- Xinès: 腦 (zh) (脑, nǎo)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: cer·vell (2)