celeber
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈkɛ.lɛ.bɛr/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *ker- («menar, aplegar»).
Adjectiu
[modifica]celeber m., celebris f., celebre n. (comparatiu celebrior, superlatiu celeberrimus)
- freqüent
- freqüentar
- «celebris via»
- carrer freqüentat
- aplegar-se per festejar, celebrar, consagrar
- «sacro Dianae celebris die»
- dia consagrat a Diana
- cèlebre, famós
- «clarissimarum urbium excidio celeberrimi viri» ([2])
- Els homes cèlebres per haver destruït la ciutat.
Declinació
[modifica]Tercera declinació, nominatiu amb tres terminacions.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | celeber | celebris | celebre | celebrēs | celebria | ||
Vocatiu | celeber | celebris | celebre | celebrēs | celebria | ||
Acusatiu | celebrem | celebre | celebrēs | celebria | |||
Genitiu | celebris | celebrium | |||||
Datiu | celebrī | celebribus | |||||
Ablatiu | celebrī | celebribus |
Sinònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.548
- ↑ Ovidi, Ars Amatoria, 2, 705
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita 26