caragol

Potser volíeu: Caragol

Català

Un caragol bover

Diversos caragols

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.ɾəˈɣɔɫ/, occidental /ka.ɾaˈɣɔɫ/

Informal: central /kərˈɣɔɫ/, nord-occidental /karˈɣɔɫ/

• Rimes: -ɔl
• Etimologia: D’origen preromà incert, segle XIV.

Nom

caragol m. ‎(plural caragols)

1. (zoologia) Mol·lusc de la classe gastròpode, amb la característica de la torsió i la closca en espiral.
2. Objecte en forma d'espiral: escala de caragol, un caragol de cabells, etc.
3. (anatomia) Una de les tres cavitats internes de l'orella, que té forma en espiral.
4. (enginyeria) Barra cilíndrica amb guies concèntriques, utilitzada en premses o per a unir o fixar dues o més peces.
5. (folklore) Desfilada amb cavalls al voltant d'una plaça en les festes majors de Menorca.
6. (col·loquial) diners

Variants

• cargol

Sinònims

• (tecnologia) clau de rosca, grampó, vis

Derivats

• caragola

Traduccions

Mol·lusc

• Alemany: Schnecke ^(de) f.
• Anglès: snail ^(en)
• Basc: barraskilo ^(eu)
• Castellà: caracol ^(es) m.
• Coreà: 달팽이 ^(ko) ‎(dalpaeng-i)
• Danès: snegle ^(da) c.
• Eslovac: slimák ^(sk) m.
• Eslovè: polž ^(sl) m.
• Esperanto: heliko ^(eo)
• Feroès: snigil ^(fo) m.
• Finès: kotilo ^(fi)
• Francès: escargot ^(fr)
• Gallec: cosco ^(gl) m., cornacha ^(gl) f., cornacho ^(gl) m., caracol ^(gl) m.
• Gal·lès: malwoden ^(cy)
• Georgià: ლოკოკინა ^(ka) ‎(lokòkina)
• Grec: σαλιγκάρι ^(el) n. ‎(salingari)
• Grec antic: κόχλιας ^(grc) m. ‎(kókhlias)
• Guaraní: jatyta ^(gn)
• Hebreu: חִלָּזוֹן‎ ^(he) m.
• Hindi: घोंगा ^(hi) m.
• Hongarès: csiga ^(hu)
• Ídix: שנעק‎ ^(yi) m.
• Ido: heliko ^(io)
• Indonesi: bekicot ^(id)
• Irlandès: seilide ^(ga) m.
• Islandès: snigill ^(is) m.
• Italià: chiocciola ^(it) f.
• Japonès: 蝸牛 ^(ja)
• Kazakh: ұлу ^(kk) ‎(ulw/ulu)
• Kirguís: үлүл ^(ky) ‎(ulul)
• Letó: gliemezis ^(lv) m.
• Lituà: sraigė ^(lt) f.
• Llatí: cochlea ^(la) f.
• Luxemburguès: Schleek ^(lb) m.
• Macedoni: полжав ^(mk) m.
• Malgaix: lelosy ^(mg)
• Maltès: bebbuxu ^(mt) m.
• Maori: pupu ^(mi)
• Mongol: эмгэн хумс ^(mn)
• Nàhuatl: tecciztli ^(nah)
• Noruec: snegl ^(no) m.
• Occità: cagaraula ^(oc) f.
• Polonès: ślimak ^(pl) m.
• Portuguès: caracol ^(pt) m.
• Quítxua: ch'uru ^(qu)
• Retoromànic: lindorna ^(rm) f.
• Romanès: melc ^(ro) m.
• Rus: ули́тка ^(ru) f. ‎(ulitka)
• Serbocroat: пуж ^(sh), puž ^(sh) m.
• Sicilià: babbaluciu ^(scn) m., stuppateddu ^(scn) m., vavaluci ^(scn) m.
• Suahili: konokono ^(sw)
• Suec: snigel ^(sv) c.
• Tadjik: тӯқумшуллуқ ^(tg)
• Tagal: kuhol ^(tl)
• Tai: หอยทาก ^(th)
• Tàmil: நத்தை ^(ta)
• Tàtar: лайлач ^(tt)
• Telugu: నత్త ^(te)
• Turc: salyangoz ^(tr)
• Ucraïnès: ра́влик ^(uk) m. ‎(ràvlik)
• Urdú: گھونگا‎ ^(ur)
• Uzbek: chayon ^(uz)
• Való: caracole ^(wa) f.
• Vènet: sciùs ^(vec)
• Vietnamita: ốc ^(vi)
• Volapük: snel ^(vo)

Peça de fixació

• Afrikaans: neuk ^(af)
• Albanès: vidhë ^(sq) f.
• Alemany: Schraube ^(de) f., Schnecke ^(de) f.
• Anglès: screw ^(en)
• Àrab: بُرْغِيّ ^(ar) m.
• Armeni: պտուտակ ^(hy) ‎(ptutak)
• Àzeri: şurup ^(az)
• Basc: torloju ^(eu)
• Belarús: шру́ба ^(be) f. ‎(xruba)
• Castellà: tornillo ^(es) m.
• Coreà: 나사 ^(ko) ‎(nasa)
• Danès: skrue ^(da) c.
• Eslovac: skrutka ^(sk) f.
• Eslovè: vijak ^(sl) m.
• Esperanto: ŝraŭbo ^(eo)
• Estonià: kruvi ^(et)
• Feroès: skrúva ^(fo) f.
• Francès: vis ^(fr) f.
• Gallec: parafuso ^(gl) m.
• Gal·lès: sgriw ^(cy) f.
• Georgià: ხრახნი ^(ka) ‎(khrakhni)
• Grec: βίδα ^(el) f. ‎(vida)
• Groenlandès: qinnilik ^(kl)
• Hebreu: בורג‎ ^(he) m.
• Hongarès: csavar ^(hu)
• Ido: skrubo ^(io)
• Indonesi: mur ^(id)
• Islandès: skrúfa ^(is) f.
• Italià: vite ^(it) f.
• Japonès: 螺子 ^(ja)
• Kirguís: шуруп ^(ky) ‎(xurup)
• Letó: skruve ^(lv) f.
• Lituà: sraigtas ^(lt) m.
• Luxemburguès: Schrauf ^(lb) f.
• Macedoni: шраф ^(mk) m.
• Maltès: kamin ^(mt) m.
• Neerlandès: schroef ^(nl) f.
• Noruec: skrue ^(no) m.
• Persa: پیچ‎ ^(fa)
• Polonès: śruba ^(pl) f.
• Portuguès: parafuso ^(pt) m.
• Retoromànic: struva ^(rm) f.
• Romanès: șurub ^(ro) n.
• Rus: винт ^(ru) m. ‎(vint)
• Serbocroat: vijak ^(sh) m.
• Suahili: parafujo ^(sw)
• Suec: skruv ^(sv) c.
• Tagal: tornilyo ^(tl)
• Turc: vida ^(tr)
• Txec: vrut ^(cs) m.
• Ucraïnès: гвинт ^(uk) m. ‎(hvint)
• Uzbek: shurup ^(uz)
• Vietnamita: ốc vít ^(vi)
• Xinès: 螺釘 ^(zh) ‎(螺钉, luódìng)

Verb

caragol

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de caragolar.

Variants

• cargol, caragolo, caragole, caragoli

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·gol (3)
• Anagrames: alagroc, cargola, cargolà, colgara, colgarà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot