canon

Potser volíeu: cañón, cànon

Català

Verb

canon

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de canonar.

Variants

• canono, canone, canoni

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·non (2)

Anglès

• Pronúncia: /ˈkæn.ən/

Nom

canon ‎(plural canons)

1. cànon

Vegeu també

• canon. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈka.non/, meridional \ˈka.noŋ\

Americà: alt /ˈka.non/, baix \ˈka.noŋ\, austral /ˈka.non/

• Rimes: -anon
• Etimologia: Del llatí canon, del grec antic κανών ‎(kanṓn).

Nom

canon m. ‎(plural cánones)

1. cànon

Relacionats

• canonesa
• canónico
• canónigo
• canonizar
• canonjía

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·non (2)
• Anagrama: ancón

Vegeu també

• canon. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre canon