calb

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaɫp/
Rimes: -alp
Homòfon: Calp
Etimologia: Del llatí calvus, segle XIV.

Adjectiu

calb m. ‎(femení calba, plural masculí calbs, plural femení calbes)

Dit de la persona que no té cabell, o que en té pocs.
Dit de l'animal que no té pèl o plomes.

Derivats

Traduccions

Albanès: tullac ^(sq)
Alemany: kahl ^(de)
Anglès: bald ^(en)
Àrab: أَقْرَع‎ ^(ar)
Armeni: քաչալ ^(hy) ‎(katxal)
Asturià: calvu ^(ast)
Basc: soil ^(eu)
Belarús: лы́сы ^(be) ‎(lissi)
Bretó: moal ^(br)
Búlgar: плеши́в ^(bg) ‎(plexiv)
Castellà: calvo ^(es)
Danès: skaldet ^(da)
Eslovac: plešatý ^(sk)
Eslovè: plešast ^(sl)
Esperanto: kalva ^(eo)
Estonià: kiilas ^(et)
Finès: kalju ^(fi)
Francès: chauve ^(fr)
Friülà: coç ^(fur), crepon ^(fur)
Gallec: calvo ^(gl)
Gal·lès: moel ^(cy)
Grec: φαλακρός ^(el) ‎(falakrós)
Grec antic: φαλακρός ^(grc) ‎(phalakrós)
Hebreu: קירח ^(he)
Hindi: गंजा ^(hi)
Hongarès: kopasz ^(hu)
Ídix: ליסע‎ ^(yi)
Indonesi: botak ^(id)
Irlandès: maol ^(ga)
Islandès: sköllóttur ^(is)
Italià: calvo ^(it)
Japonès: 禿げ ^(ja)
Javanès: buthak ^(jv)
Kazakh: жалтыр ^(kk) ‎(jaltır/jaltir), қасқа ^(kk) ‎(qasqa/khaskha)
Kirguís: кашка ^(ky) ‎(kaixka)
Kurd: keçell ^(ku)
Letó: plikgalvains ^(lv)
Lituà: plikas ^(lt)
Llatí: calvus ^(la)
Macedoni: ќелав ^(mk)
Malai: botak ^(ms)
Mongol: халзан ^(mn)
Neerlandès: kaal ^(nl)
Noruec: skallet ^(no)
Occità: calvet ^(oc)
Polonès: łysy ^(pl)
Portuguès: calvo ^(pt)
Quítxua: pagla ^(qu)
Romanès: chel ^(ro), pleșuv ^(ro)
Romaní: xalo ^(rom)
Rus: лы́сый ^(ru) ‎(lissi)
Sànscrit: कुल्व ^(sa)
Serbocroat: ћелав ^(sh) (ciríl·lic), ćelav ^(sh) (llatí)
Suec: flintskallig ^(sv), skallig ^(sv)
Tadjik: тос ^(tg)
Tagal: kalbo ^(tl)
Tai: ล้าน ^(th)
Turc: kel ^(tr)
Txec: plešatý ^(cs)
Uzbek: kal ^(uz)
Való: tchenou ^(wa)
Xinès: 禿頭的 ^(zh) ‎(秃头的, tūtóudí)

Nom

calb m. ‎(plural calbs, femení calba)

Persona que no té cabell, o que en té pocs.

Miscel·lània

Anagrames: balc, cabl