brotaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈta.ɾən/
	balear /bɾoˈta.ɾən/, /bɾuˈta.ɾən/
Occidental:	/bɾoˈta.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

brotaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de brotar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotar.

Variants

• [2] brotessin, brotessen, brotassin, brotassen

Miscel·lània

• Anagrames: barroten, rebotran, torbaren, trobaren