brancatge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəŋˈka.d͡ʒə/^ⓘ, occidental /bɾaŋˈka.d͡ʒe/
• Rimes: -adʒe
• Etimologia: De branca i el sufix -atge.

Nom

brancatge m. ‎(plural brancatges)

1. Conjunt de branques.

Sinònims

• brancada, brancam, ramera, ramatge, verdesca

Traduccions

Traduccions

• Anglès: branches ^(en)
• Castellà: ramaje ^(es)
• Francès: branchage ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·cat·ge (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC