Vés al contingut

branca

De Viccionari
Potser volíeu: brancà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɾaŋ.kə/, occidental /ˈbɾaŋ.ka/
  • Rimes: -aŋka
  • Etimologia: D’un preromà cèltic *wranka ‎(«extremitat d'animal quadrúpede»), segle XIII.

branca f. ‎(plural branques)

  1. Divisió del tronc d'un arbre.
  2. Divisió d'una disciplina, família o qualsevol sistema que es pugui organitzar jeràrquicament.
  3. Cadascuna de les peces allargades d’unes ulleres per recolzar-se en les orelles.

Relacionats

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

branca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brancar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brancar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]