blanqueig
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /bɫəŋˈkɛt͡ʃ/ balear /bɫəŋˈkət͡ʃ/, /bɫəŋˈkɛt͡ʃ/ Occidental: /bɫaŋˈket͡ʃ/
- Rimes: -ɛtʃ
- Etimologia: De blanquejar i la desinència Ø. En economia és un calc semàntic del castellà blanqueo («emblanquiment»).
Nom
[modifica]blanqueig m. (plural blanqueigs o blanquejos)
- (química) Acció de blanquejar, d’adobar pells.
- (tèxtil) Acció de blanquejar, de fer tornar blanc.
- (numismàtica) Acció d’emblanquir monedes.
- (economia) Acció de blanquejar, d’emblanquir diner negre.
- (agricultura) Pràctica per a aconseguir que certs productes deixin de tenir pigment i quedin tendres.
Traduccions
[modifica]Acció de fer tornar blanc
Acció de blanquejar diner negre
- Anglès: laundering (en)
- Castellà: blanqueo (es) m.
- Francès: blanchiment (fr) m.
Verb
[modifica]blanqueig
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blanquejar.