blanca

Potser volíeu: Blanca

Català

Moneda d’una blanca

Figures de dues blanques i silenci de blanca

Una blanca Rostroraja alba

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɫaŋ.kə/, occidental /ˈbɫaŋ.ka/
• Rimes: -aŋka
• Etimologia: De blanc.

Nom

blanca f. ‎(plural blanques)

1. Moneda medieval que valia mig morabatí.
2. Figura musical que té una durada de dos temps de negra.
3. Peix raïforme de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes. (Rostroraja alba)
4. (valencià) garsa

Sinònims

• (peix) cardaire, càvec, clavell, clavellada, escrita, escrita blanca, llisol, rajada, rajada blanca, cardayre, cavach, ratjada

Traduccions

Moneda de mig morabatí

• Castellà: blanca ^(es) f.
• Francès: ancienne monnaie ^(fr) de billon
• Italià: antica moneta ^(it)
• Llatí: semiteruncius ^(la)

Figura musical de dos temps de negra

• Anglès: white ^(en)
• Castellà: blanca ^(es) f.
• Francès: blanc ^(fr)
• Italià: bianco ^(it)

Rostroraja alba

• Anglès: white skate ^(en)
• Castellà: raya alba ^(es), raya blanca ^(es), raya bramante ^(es)
• Francès: raie blanche ^(fr)

Adjectiu

blanca f. ‎(plural blanques)

1. Forma femenina de blanc.

Miscel·lània

• Síl·labes: blan·ca (2)
• Anagrames: balanç, bancal

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• blanca. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈblaŋ.ka\

Americà: alt \ˈblaŋ.k(a)\, baix \ˈblaŋ.ka\

• Rimes: -anka
• Etimologia: De blanco.

Nom

blanca f. ‎(plural blancas)

1. blanca (moneda)
2. blanca (figura musical)

Adjectiu

blanca f. ‎(plural blancas)

1. forma femenina de blanco

Miscel·lània

• Síl·labes: blan·ca (2)
• Anagrama: bancal

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre blanca

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈblan.ko̞/

Adjectiu

blanca f. ‎(plural blancas o blanques [aranès])

1. forma femenina de blanc