bino

Català

Verb

bino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de binar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb binar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb binar.

Variants

• [1] bine, bini, bin
• [2] bini, bine
• [3] bini, bine

Miscel·lània

• Anagrames: boïn, boní

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbiː.noː/

Adjectiu

bīnō

1. datiu masculí singular de bīnus
2. datiu neutre singular de bīnus
3. ablatiu masculí singular de bīnus
4. ablatiu neutre singular de bīnus