binis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbi.nis/
• Rimes: -inis

Verb

binis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb binar.

Variants

• bines, binos

Miscel·lània

• Anagrama: bisin

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbiː.niːs/

Adjectiu

bīnīs

1. datiu masculí/femení/neutre plural de bīnus
2. ablatiu masculí/femení/neutre plural de bīnus