baleful

Anglès

• Pronúncia: /ˈbeɪl.fəl/
• Etimologia: De bale i el sufix -ful.

Adjectiu

baleful ‎(comparatiu more baleful, superlatiu most baleful)

1. maligne, sinistre, horrible

   «The street-lamps burn amid the baleful glooms,» (James Thomson (B.V.), The City of Dreadful Night, 1873)

   Les llànties del carrer cremaven entre ombres sinistres

   «round he throws his baleful eyes, that witnessed huge affliction and dismay» (John Milton, Paradise Lost (Book I), 1674)

   llança al seu voltant la seva maligna mirada, que és testimoni d'aflicció i pena

Sinònims

• evil, wretched, ominous