avenir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βəˈni/, balear /ə.vəˈni/
Occidental:	nord-occidental /a.βeˈni/
	valencià /a.veˈniɾ/, /a.βeˈni/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Verb: del llatí advenīre ‎(«arribar»), segle XIII. Doblet de advenir.
• Etimologia: Nom: de (temps) a venir, calc semàntic del francès avenir o de l’italià avvenire, segle XIV.

Verb

avenir pron., trans. ‎(pronominal avenir-se)

1. Fer posar d’acord.
2. (pronominal) Posar-se d’acord, deixar de discrepar.
3. (pronominal) Mantenir una bona relació, entendre’s, coincidir.

   Els dos germans s’avenen molt, tot i ser diferents.

4. (pronominal) Conformar-se.

   S’avenen a qualsevol cosa.

5. (pronominal) Acceptar quelcom, conformar-s’hi.

   No me’n puc avenir de què en Manel s'hagi mort

6. (pronominal) Adaptar-se, harmonitzar.

   Aquests colors no s’avenen.

Conjugació

Tercera conjugació irregular amb formes velaritzades i alternança vocàlica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	avenir			haver avingut o avengut
gerundi	avenint			havent avingut o avengut
participi	avingut, avinguda, avinguts, avingudes
	avengut, avenguda, avenguts, avengudes						bal
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	avinc	avens	avé	avenim	aveniu	avenen
	avenc						bal
imperfet	avenia	avenies	avenia	aveníem	aveníeu	avenien
passat simple	avinguí	avingueres	avingué	avinguérem	avinguéreu	avingueren
	avenguí	avengueres	avengué	avenguérem	avenguéreu	avengueren	bal
futur	avindré	avindràs	avindrà	avindrem	avindreu	avindran
	avendré	avendràs	avendrà	avendrem	avendreu	avendran	bal
condicional	avindria	avindries	avindria	avindríem	avindríeu	avindrien
	avendria	avendries	avendria	avendríem	avendríeu	avendrien	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	avingui	avinguis	avingui	avinguem	avingueu	avinguin
	avinga	avingues	avinga			avinguen	occ
	avengui	avenguis	avengui	avenguem	avengueu	avenguin	bal
imperfet	avingués	avinguessis	avingués	avinguéssim	avinguéssiu	avinguessin
		avinguesses		avinguéssem	avinguésseu	avinguessen
	avinguera	avingueres	avinguera	avinguérem	avinguéreu	avingueren	val
	avengués	avenguessis	avengués	avenguéssim	avenguéssiu	avenguessin	bal
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	avén	avingui	avinguem	aveniu	avinguin
	–		avinga			avinguen	occ
	–		avengui	avenguem		avenguin	bal

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	avinguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	aveniva	avenives	aveniva	avenívem	aveníveu	aveniven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		avingos	avingo				centr, n-occ
				avingam	avingau		occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... avingut o avengut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... avenir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... avingut o avengut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... avingut o avengut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... avingut o avengut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... avingut o avengut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... avenir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... avingut o avengut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... avingut o avengut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... avingut o avengut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: avinc, avé, avenim
Vocal rizotònica: /e/

Compostos i expressions

• no saber-se'n avenir, no poder-se’n avenir

Traduccions

Posar-se d’acord

• Anglès: get on ^(en), come to terms ^(en)
• Castellà: avenirse ^(es), ponerse de acuerdo ^(es)
• Francès: s'entendre ^(fr)

Mantenir una bona relació

• Anglès: get on well ^(en)
• Castellà: llevarse bien ^(es), congeniar ^(es), avenirse ^(es)
• Francès: s'entendre bien ^(fr)

Conformar-se

• Anglès: accept ^(en)
• Castellà: avenirse ^(es), conformarse ^(es)
• Francès: se conformer ^(fr), s'accommoder ^(fr)

Nom

avenir m. ‎(plural avenirs)

1. Temps futur, esdevenidor.
2. Situació futura, que ha d’esdevenir-se.

Traduccions

Temps futur

• Anglès: future ^(en)
• Castellà: porvenir ^(es)
• Francès: avenir ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ve·nir (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeinrv)
• Anagrames: envair, enviar, varien, verina, verinà, viaren, vinera

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot