ascètic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈsɛ.tik/, balear /əsˈsɛ.tik/
Occidental:	/aˈsɛ.tik/

• Rimes: -ɛtik
• Homòfon: acètic
• Etimologia: Del grec antic ἀσκητικός ‎(askētikós, «donat a exercitar-se»), de ἀσκητής ‎(askētḗs, «asceta»), de ἀσκέω ‎(askéō, «exercitar»), segle XIX.

Adjectiu

ascètic m. ‎(femení ascètica, plural masculí ascètics, plural femení ascètiques)

1. Relatiu a l’ascetisme, als ascetes o a l’ascesi.
2. Propi de l’asceta amb costums severs i renúncia de plaers.

Derivats

• asceticisme

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ascetic ^(en)
• Castellà: ascético ^(es)
• Francès: ascétique ^(fr)
• Italià: ascetico ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·cè·tic (3)
• Anagrames: acètics, cetacis

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB