arran

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈran/^ⓘ, occidental /aˈran/
• Rimes: -an
• Homòfon: errant
• Etimologia: De arranar, de randar ‎(«orlar»), de randa ‎(«orla, marge»), d'origen incert, segle XIV.

Adverbi

arran

1. A nivell de l'arrel o de la base.

   Tallar els cabells arran.

   Segueu arran que la palla va cara! (versió tradicional de l'himne Els segadors)

2. Molt a prop d'una altra cosa.

   Calcar seguint la línia molt arran.

3. Fins dalt, tot ple.

   Omplir el gerro ben arran.

Variants

• ran

Compostos i expressions

• arran de

Traduccions

A nivell de l'arrel

• Anglès: close to the root ^(en), close-cropped ^(en), at level ^(en)
• Castellà: de raíz ^(es), al rape ^(es), a cercén ^(es)
• Francès: ras ^(fr), à ras ^(fr)
• Llatí: ad radicem ^(la)

Molt a prop

• Anglès: near ^(en), closely ^(en)
• Castellà: a ras ^(es)
• Francès: ras ^(fr)

Verb

arran

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arranar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ran (2)
• Anagrames: arnar, narra ^(revers), narrà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Basc

Nom

arran

1. inessiu definit singular de arra