afirmar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: afirmà
Etimologia: Del llatí affirmare, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i el terme firmus ‎(«fix, sense trontollar»), és a dir, «deixar quelcom sense opció de vacil·lacions».

afirmar trans.

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	afirmar			haver afirmat
gerundi	afirmant			havent afirmat
participi	afirmat, afirmada, afirmats, afirmades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afirmo	afirmes	afirma	afirmem	afirmeu	afirmen
	afirme						val
	afirmi						sept
	afirm				afirmau		bal, alg
				afirmam			bal
imperfet	afirmava	afirmaves	afirmava	afirmàvem	afirmàveu	afirmaven
passat simple	afirmí	afirmares	afirmà	afirmàrem	afirmàreu	afirmaren
futur	afirmaré	afirmaràs	afirmarà	afirmarem	afirmareu	afirmaran
condicional	afirmaria	afirmaries	afirmaria	afirmaríem	afirmaríeu	afirmarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afirmi	afirmis	afirmi	afirmem	afirmeu	afirmin
present	afirme	afirmes	afirme			afirmen	occ, bal
imperfet	afirmés	afirmessis	afirmés	afirméssim	afirméssiu	afirmessin
		afirmesses		afirméssem	afirmésseu	afirmessen
	afirmàs	afirmassis	afirmàs	afirmàssim	afirmàssiu	afirmassin	bal
		afirmasses		afirmàssem	afirmàsseu	afirmassen	val, bal (1)
	afirmara	afirmares	afirmara	afirmàrem	afirmàreu	afirmaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	afirma	afirmi	afirmem	afirmeu	afirmin
	–				afirmau		bal, alg
	–		afirme			afirmen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				afirmàvom	afirmavo		centr, n-occ
	afirmavi						sept
	afirmaia	afirmaies	afirmaia	afirmàiem	afirmàieu	afirmaien	n-occ
condicional	afirmariva	afirmarives	afirmariva	afirmarívem	afirmaríveu	afirmariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afirmo	afirmos	afirmo	afirmeguem	afirmegueu		n-occ
imperfet	afirmessi		afirmessi				sept, alg
	afirmessa						centr, n-occ
	afirmeguessa	afirmeguesses	afirmegués	afirmeguéssom	afirmeguéssou	afirmeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... afirmat
perfet				havem	haveu		... afirmat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... afirmar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... afirmar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... afirmat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... afirmat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... afirmat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... afirmat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... afirmat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... afirmar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... afirmar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... afirmat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... afirmat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... afirmat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... afirmat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... afirmat

Paradigmes de flexió: afirmo, afirma, afirmem