afino

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈfi.nu/, occidental /aˈfi.no/
• Rimes: -ino

Verb

afino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afinar.

   [Jo] afino, afine, afín o afini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afinar.

   [Que jo] afino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] afini o afine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afinar.

   [Que ell/ella/vostè] afino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] afini o afine.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fi·no (3)
• Anagrames: afoni, afoní, fonia

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈfi.no/
• Rimes: -ino

Verb

afino

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb afinar