aduir

Català

Verb

aduir trans.

1. (arcaisme) Forma alternativa de adduir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·du·ir (3)
• Anagrames: diurà, duria

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí adducere ‎(«portar, conduir, induir») amb canvi de conjugació.

Verb

aduir

1. conduir, dur

   "beneït siats vós qui m'havets aduit en lloc e en temps con jo haja coneixença de cavalleria" (Llibre de l'orde de cavalleria, Ramon Llull)

2. induir

Variants

• adur

Vegeu també

• Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo ©