aclarar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.kɫəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /a.kɫaˈɾa/
	valencià /a.kɫaˈɾaɾ/, /a.kɫaˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del castellà aclarar, del llatí acclarāre, segle XX.

Verb

aclarar trans., intr., pron. ‎(pronominal aclarar-se)

1. (castellanisme) aclarir

Derivats

• aclaració (castellanisme)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aclarar			haver aclarat
gerundi	aclarant			havent aclarat
participi	aclarat, aclarada, aclarats, aclarades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aclaro	aclares	aclara	aclarem	aclareu	aclaren
	aclare						val
imperfet	aclarava	aclaraves	aclarava	aclaràvem	aclaràveu	aclaraven
passat simple	aclarí	aclarares	aclarà	aclaràrem	aclaràreu	aclararen
futur	aclararé	aclararàs	aclararà	aclararem	aclarareu	aclararan
condicional	aclararia	aclararies	aclararia	aclararíem	aclararíeu	aclararien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aclari	aclaris	aclari	aclarem	aclareu	aclarin
	aclare	aclares	aclare			aclaren	occ
imperfet	aclarés	aclaressis	aclarés	aclaréssim	aclaréssiu	aclaressin
		aclaresses		aclaréssem	aclarésseu	aclaressen
		aclarasses		aclaràssem	aclaràsseu	aclarassen	val (1)
	aclarara	aclarares	aclarara	aclaràrem	aclaràreu	aclararen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	aclara	aclari	aclarem	aclareu	aclarin
	–		aclare			aclaren	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... aclarat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... aclarar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... aclarat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... aclarat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... aclarat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... aclarat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... aclarar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... aclarat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... aclarat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... aclarat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: aclaro, aclara, aclarem

Miscel·lània

• Anagrames: lacrara, lacrarà

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Optimot, ésAdir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.klaˈɾaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí acclarāre.

Verb

aclarar trans., intr., pron. ‎(pronominal aclararse, present aclaro, passat aclaré, futur aclararé)

1. aclarir
2. esbandir

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cla·rar (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre aclarar