Vés al contingut

abandonar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ə.βən.duˈna/
balear /ə.bən.doˈna/, /ə.bən.duˈna/
Occidental:  nord-occidental /a.βan.doˈna/
valencià /a.ban.doˈnaɾ/, /a.βan.doˈna/

Verb

[modifica]

abandonar trans., pron. ‎(pronominal abandonar-se)

  1. Deixar de banda, desemparar, no fer cas d'una cosa o persona.
  2. Dir fàstics a algú.
  3. Donar per menys preu alguna cosa.
  4. Perdre els ànims, desanimar-se.
  5. (pronominal) entregar-se del tot a alguna cosa, com a la pietat d'algú, als vicis, etc.
  6. (pronominal) menysprear-se, envilir-se.
  7. No cuidar de les seves obligacions o interessos.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: abandono, abandona, abandonem

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·ban·do·nar (4)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional \a.βan.doˈnaɾ\, meridional \a.βaŋ.doˈnaɾ\
Americà: alt /a.ban.doˈnaɾ/, baix \a.βaŋ.doˈnaɾ\, austral \a.βan.doˈnaɾ\

Verb

[modifica]

abandonar ‎(present abandono, passat abandoné, futur abandonaré)

  1. abandonar

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·ban·do·nar (4)

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /a.ban.duˈna/
  • Etimologia: Del francès antic abandoner.

Verb

[modifica]

abandonar ‎(pronominal s'abandonar)

  1. abandonar

Sinònims

[modifica]