Martí

Potser volíeu: marti, Marti

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məɾˈti/, occidental /maɾˈti/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí Mārtīnus, derivat de Mārs ‎(«Mart, déu romà de la guerra»).

Nom propi

Martí

1. Prenom masculí, especialment de sant Martí de Tours (11 de novembre), també sant Martí de Porres (3 de novembre), Martí de Braga o de Dumio (20 de març).
2. Cognom d’origen patronímic

Derivats

• (prenom) Martina
• (cognom) Martinell, Martinenc, Martinoi, Martinoles, Martinyacs
• (compostos) Marticrosa, Martifoll, Martimort

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Martin ^(en)
• Basc: Martin ^(eu), Martie ^(eu)
• Castellà: Martín ^(es)
• Danès: Morten ^(da)
• Francès: Martin ^(fr)
• Italià: Martino ^(it)
• Neerlandès: Merten ^(nl), Martijn ^(nl)
• Portuguès: Martim ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: Mar·tí (2)
• Anagrames: marit, mirat, tiram, traïm, trami, tramí, triam

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Albert Dauzat, Dictionnaire étymologique des noms de famille et prénoms de France, Larousse, 1980, p. 420
• Santoral català
• Enciclopèdia de Cognoms Catalans
• Noms de la població i Cognoms de la població, Idescat