Europa

Potser volíeu: ʻEuropa

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əwˈɾo.pə/^ⓘ, balear /əwˈɾɔ.pə/
Occidental:	/ewˈɾo.pa/

Rimes: -opa
Etimologia: Del llatí Eurōpa, del grec antic Εὐρώπη ‎(Eyrṓpē) d’origen incert. Podria ser una reina mitològica de Creta, o compost de εὐρύς ‎(eurýs, «ampli») i ὤψ ‎(ṓps, «cara, faç»). Altres suggereixen un origen semític com l’accadi 𒀭𒌓𒋙𒀀 ‎(«occident») indicant inicialment Grècia i estès al continent.^[1]

Nom propi

Europa f.

Continent que es troba entre l'oceà Atlàntic i Àsia.
(mitologia grega) Princesa fenícia segrestada per Zeus, en forma de toro, i portada a l'illa de Creta, on dóna a llum Minos, Radamant i Sarpedó.

Derivats

Traduccions

Afrikaans: Europa ^(af)
Albanès: Evropa ^(sq) f.
Alemany: Europa ^(de) n.
Anglès: Europe ^(en)
Àrab: أُورُوبَّا‎ ^(ar) f.
Aragonès: Europa ^(an) f.
Asturià: Europa ^(ast) f.
Basc: Europa ^(eu)
Belarús: Еўро́па ^(be) f. ‎(Ieuropa)
Búlgar: Евро́па ^(bg) f. ‎(Evropa)
Coreà: 유럽 ^(ko) ‎(yureop)
Danès: Europa ^(da)
Eslovac: Európa ^(sk) f.
Eslovè: Evropa ^(sl) f.
Esperanto: Eŭropo ^(eo)
Estonià: Euroopa ^(et)
Feroès: Evropa ^(fo) n.
Finès: Eurooppa ^(fi)
Francès: Europe ^(fr) f.
Friülà: Europe ^(fur) f.
Gallec: Europa ^(gl) f.
Gal·lès: Ewrop ^(cy) f.
Georgià: ევროპა ^(ka) ‎(èvropa)
Grec: Ευρώπη ^(el) f. ‎(Evropi)
Grec antic: Εὐρώπη ^(grc) f. ‎(Eyrṓpē)
Hongarès: Európa ^(hu)
Ídix: אייראָפּע‎ ^(yi) f.
Irlandès: Eoraip ^(ga) f.
Islandès: Evrópa ^(is) f.
Italià: Europa ^(it) f.
Japonès: ヨーロッパ ^(ja) ‎(yōroppa), 欧羅巴 ^(ja)
Kazakh: Еуропа ^(kk) ‎(Ewropa/Ieuropa)
Kirguís: Европа ^(ky) ‎(Ievropa)
Kurd: Ewropa ^(ku)
Letó: Eiropa ^(lv) f.
Lituà: Europa ^(lt) f.
Llatí: Europa ^(la) f.
Llengua de signes catalana ^(csc)
Luxemburguès: Europa ^(lb) f.
Macedoni: Европа ^(mk) f.
Malai: Eropah ^(ms)
Maltès: L-Ewropa ^(mt) f.
Mongol: Европ ^(mn)
Nàhuatl: Europan ^(nah)
Neerlandès: Europa ^(nl) n.
Occità: Euròpa ^(oc) f.
Polonès: Europa ^(pl) f.
Portuguès: Europa ^(pt) f.
Retoromànic: Europa ^(rm) f.
Romanès: Europa ^(ro) f.
Rus: Евро́па ^(ru) f. ‎(Ievropa)
Sànscrit: आरूप ^(sa)
Serbocroat: Европа ^(sh) f. (ciríl·lic), Evropa ^(sh) f. (llatí)
Suahili: Ulaya ^(sw)
Suec: Europa ^(sv) n.
Tadjik: Аврупо ^(tg)
Tagal: Yuropa ^(tl)
Tahitià: 'Europa ^(ty)
Tai: ยุโรป ^(th)
Tàtar: Аурупа ^(tt)
Turc: Avrupa ^(tr)
Txec: Evropa ^(cs) f.
Urdú: یورپ‎ ^(ur)
Uzbek: Yevropa ^(uz)
Való: Urope ^(wa) f.
Vietnamita: Châu Âu ^(vi)
Xinès: 歐洲 ^(zh) ‎(欧洲, ōuzhōu)

Miscel·lània

Síl·labes: Eu·ro·pa (3)
Heterograma de 6 lletres (aeopru)
Anagrames: apreuo, operau, poareu, poàreu, pouaré

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia

↑ Etymonline: European

Alemany

Pronúncia: /ɔɪ̯ˈʁoːpa/
Etimologia: (pendent)

Nom propi

Europa f.

Europa

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /euˈɾo.pa/

Americà: alt /euˈɾo.p(a)/, baix /euˈɾo.pa/

Rimes: -opa
Etimologia: Del llatí Eurōpa, del grec antic Εὐρώπη ‎(Eyrṓpē).

Nom propi

Europa f.

Europa

Derivats

Compostos i expressions

abedul de Europa

Miscel·lània

Síl·labes: Eu·ro·pa (3)
Heterograma de 6 lletres (aeopru)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en castellà

Gallec

Pronúncia: (pendent)
Etimologia: (pendent)

Nom propi

Europa f.

Europa

Miscel·lània

Síl·labes: Eu·ro·pa (3)
Heterograma de 6 lletres (aeopru)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en gallec

Llatí

Nom propi

Eurōpa f. ‎(genitiu Eurōpae)

Europa

Declinació

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Eurōpa	-
Vocatiu	Eurōpa	-
Acusatiu	Eurōpam	-
Genitiu	Eurōpae	-
Datiu	Eurōpae	-
Ablatiu	Eurōpā	-
Locatiu	Eurōpae	-

Neerlandès

Pronúncia: (pendent)
Etimologia: (pendent)

Nom propi

Europa f.

Europa

Polonès

Pronúncia: /ɛwˈrɔ.pa/
Etimologia: Del llatí Eurōpa, del grec antic Εὐρώπη ‎(Eyrṓpē).

Nom propi

Europa f.

Europa

Declinació

Declinació de Europa

	singular
Nominatiu	Europa
Genitiu	Europy
Datiu	Europie
Acusatiu	Europę
Instrumental	Europą
Locatiu	Europie
Vocatiu	Europo

Miscel·lània

Síl·labes: Eu·ro·pa (3)
Heterograma de 6 lletres (aeopru)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en polonès

[1] Etymonline: European

[1]