Cristòfol
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /kɾisˈtɔ.fuɫ/ balear /kɾisˈtɔ.foɫ/, /kɾisˈtɔ.fuɫ/ Occidental: /kɾisˈtɔ.foɫ/
- Etimologia: Del llatí Christophorus, del grec antic Χριστόφορος (Khristóphoros), compost de Χριστός (Khristós, «Crist») i φορός (phorós, «portador»), per la llegenda de sant Cristòfol portant a Crist per creuar el riu.
Nom propi
[modifica]Cristòfol m.
- Prenom masculí
Relacionats
[modifica]- (hipocorístic) Tòfol
- (femení) Cristòfola
Traduccions
[modifica]Prenom masculí
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: Cris·tò·fol (3)
Vegeu també
[modifica]- Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona: labutxaca, p. 58. ISBN 978-84-96863-95-8.
Occità
[modifica]- Etimologia: Del llatí Christophorus i aquest del grec antic Χριστόφορος (Khristóphoros).
Nom propi
[modifica]Cristòfol m.
- Prenom masculí, equivalent al català Cristòfol.
Variants
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Guilhemjoan, Patric. Diccionari elementari francés-occitan occitan-francés (gascon), 2005. Ortès: Per Noste, p. 147. ISBN 2-86866-037-1.