Vés al contingut

Bor

De Viccionari
Potser volíeu: bor, bòr, boŕ

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbor/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Documentat Borr i Borre al segle IX i Borro al segle XI, probablement de l’ibèric boŕ ‎(boŕ), nom de persona.

Nom propi

[modifica]

Bor

  1. Poble del municipi de Bellver a la Cerdanya.
  2. Cognom
  3. Ciutat del Sudan del Sud.
  4. Diverses ciutats de Rússia.
  5. (mitologia escandinava) Fill de Buri i pare d’Odín.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Alemany

[modifica]
  • Pronúncia: /boːɐ̯/ àudio 

Bor n. ‎(genitiu Bors, sense plural)

  1. bor

Declinació

[modifica]
Cas Singular Plural
Nominatiu das Bor -
Genitiu des Bors -
Datiu dem Bor -
Acusatiu das Bor -


Relacionats

[modifica]