Bonaire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˌbɔˈnaj.ɾə/, occidental /ˌbɔˈnaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: [1] De bon i aire. Compareu amb Buenos Aires.
• Etimologia: [2] D’origen incert, potser de l’arawak caquetío Bonay ‎(literalment «terra baixa»).

Nom propi

Bonaire m.

1. Diversos topònims menors de Catalunya.
2. Turó, santuari i districte de Càller, a Sardenya.
3. Cognom

Descendents

• Italià: Bonaria

Nom propi

Bonaire m.

1. Illa del sud del Carib situada davant la costa de Veneçuela, un municipi dels Països Baixos.

Miscel·lània

• Síl·labes: Bo·nai·re (3)
• Heterograma de 7 lletres (abeinor)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC, Optimot