Bèlgica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛʎ.ʒi.kə/, balear /ˈbɛɫ.ʒi.kə/
Occidental:	/ˈbɛɫ.d͡ʒi.ka/ⓘ

• Etimologia: (pendent)

Nom propi

Bèlgica f.

1. Estat del centre d'Europa situat a la costa atlàntica, fronterer amb França, Luxemburg, Països Baixos i Alemanya. El nom complet és Regne de Bèlgica.

Gentilicis

• belga

Traduccions

Regne de Bèlgica

• Alemany: Belgien ^(de)
• Anglès: Belgium ^(en)
• Asturià: Bélxica ^(ast)
• Basc: Belgika ^(eu)
• Castellà: Bélgica ^(es)
• Francès: Belgique ^(fr)
• Gallec: Bélxica ^(gl)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Neerlandès: België ^(nl)
• Occità: Belgica ^(oc)
• Portuguès: Bélgica ^(pt)
• Suec: Belgien ^(sv) n.
• Tahitià: Peretita ^(ty)
• Vietnamita: Bỉ ^(vi)

Miscel·lània

• Síl·labes: Bèl·gi·ca (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcegil)
• Anagrames: cablegi, cablegí, cableig, calbegi, calbegí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GEC, ésAdir